1918 In memoriam


ESPONA I DE NUIX, Antoni d’,
In memoriam. Oracions compostes en vers per D. Antoni d’Espona,
Vic: Tipografia Balmesiana 1918.

Aquesta edició consta de 16 pàgines, de 20 cm d'alçada per 12 d'amplada.

Conté vuit sonets d'Antoni d'Espona,
escrits del 5 al 22 de setembre de 1909,
si atenem les dates incorporades al peu de cadascun:
-sonet I, 5 de setembre,
-sonet II, 6 de setembre,
-sonet III, 10 de setembre,
-sonet IV, 12 de setembre,
-sonet V, 13 de setembre,
-sonet VI, 15 de setembre,
-sonet VII, 16 de setembre,
-sonet VIII, 22 de setembre.
S

__________________________________
Pàgina 1: Portada
1918 In memoriam PORTADA
«Respice in faciem Christi tui»























__________________________________
Pàgina 2: Pàgina de guarda
Pàgina 2 GUARDA
























__________________________________
Pàgina 3: Títol
Pàgina 3 TÍTOL
«In memoriam.
Oracions compostes per D. Antoni d'Espona»





















__________________________________
Pàgina 4: Autorització d'impressió. Crèdits d'impressió
Pàgina 4 AUTORITZACIÓ. CRÈDITS
«Nihil obstat.
Jacobus Collell,
archidiaconus.

Imprimatur
Franciscus Muñoz,
episcopus vicensis.»
















__________________________________
Pàgina 5: Dedicatòria
Pàgina 4 DEDICATÒRIA
VIVAS

Recordatori del primer aniversari de
la mort de D. Antoni d’Espona y de Nuix
ocorreguda el dia 11 de juny de 1917
en la ciutat de Vich.

A.C.S.
La família de l’estimat difunt,
recordant a sos amichs y coneguts tan
dolorosa pèrdua y pregant-los que no
l’obliden en ses pregàries, els fa
piadosa ofrena de aqueix ramellet
de piadoses oracions, sentides
composicions mètriques que dónan una
perfecta semblança moral del bon cristià
y ensemps restaran com una exquisida
y flayrosa mostra de son ingeni,
avalorat per una alta cultura literària.

                     Vich, juny de 1918.




__________________________________
Pàgina 6: Pàgina de guarda
Pàgina 6 GUARDA
























__________________________________
Pàgina 7: Sonet I
Pàgina 7 Sonet I
I

Concediu-me dolor, Déu y Senyor,
que·m dolgue tan contrit de haver pecat,
que·l cor en mar de llàgrimes negat
com de basques de mort sente·l dolor.

Oh, mon Déu, mon Criador y Redemptor!
Preneu-lo ja, lo cor d’aquest ingrat
y en viu penediment crucificat
mort li donga lo glavi de l’amor.

Que al pensar que tant temps vos vaig ferir
ab la més vil y negra ingratitut
que ab pietat infinita haveu sufert,

què més que suplicar-vos que morir
y que al tall del martiri més agut
esclate lo meu cor com rosa obert?

               Vich, 5 setembre de 1909.


__________________________________
Pàgina 8: Sonet II
Pàgina 8 Sonet II
II

Donau-me humilitat, Senyor mon Déu,
perquè ma trista indignitat mirant
pugau, la vostra pietat vessant,
fer ploure com rosada al vil cor meu.

De la conformitat feu-ne la Seu
envers la vostra voluntat, pensant
que·l lloch de més enrera és massa avant
per ser-ne digne jo de tots arreu.

Y que veja palès, clar y patent
que al dignar-vos admetrem a concòrdia
de la inefable joya del perdó,

lo prodigi més gran y sorprenent
de vostra divinal misericòrdia
que imaginar se puga, hauré estat jo.

                           6 setembre.


__________________________________
Pàgina 9: Sonet III
Pàgina 9 Sonet III
III

Enlayrau-me·ls esguarts de l’esperit
que l’ànima sospire sols per Vós,
purifique, Déu meu, mon míser cos
ab el doll de amarch plant de cor contrit.

Els béns del món per Vós pose en oblit,
tot allò que no us plau sia com fos;
dins vostra voluntat mon cor reclòs
sols cerque vostre amor qu·és infinit.

Lliureu-me del veri de l’avarícia,
abruseu-me en lo foch de caritat
qu·esvente tota cendra de cobdícia.

Y mentre alene pobre desterrat
en sospirar sols trobe ma delícia
per arribar al fi a què som creat.
                                                                   10 setembre.



__________________________________
Pàgina 10: Sonet IV
Pàgina 10 Sonet IV
IV

Oh, Regina dels àngels, Verge pura
més que la neu del cim del Dewalgiri,
com trobaré l’aroma d’aquell lliri
que tan prompte llencí en fotja impura?

Mon cor mesquí, sense ell en podridura
may més dintre mon pit podrà guarir-hi?
No tornarà cap tany a reflorir-hi
ni a dolls vessant-hi·l plor de ma tristura?

De vostres ulls castíssims la mirada
els raigs abastaran perquè hi germini,
oh, dolça Mare, flor renovellada.

Llanceu-l’hi y feu piadosa abans que fini
de mon cor la darrera bategada,
que la blancor recobre de l’armini.
                                                                                                                       12 setembre.



__________________________________
Pàgina 11: Sonet V
Pàgina 11 Sonet V
V

Pacientíssim Jesús, Anyell mansíssim,
que en creu llançau paraules de perdó;
per pietat deman de gràcia·l do
d’ésser pacient, al vostre Cor santíssim.

Ungiu el meu, tornant-lo vas suavíssim
de la santa y pacient resignació
y en tota pena feu que sente jo
com de vos enviada, pler tendríssim.

Tota injúria perdone ab alegria
y a tot injuriador ayme benigne
pensant lo que a Vós deu l’ànima mia.

Y aixís la vostra gràcia tan la signe
que al recort de quan vil vos ofenia
de tot baldó y menyspreu me crega digne.

                            13 setembre.


__________________________________
Pàgina 12: Sonet VI
Pàgina 12 Sonet VI
VI

Jesús dolcíssim! Vós vinagre y fel
probàreu en la Creu agonisant.
Y tinch jo cor d’estar saborejant,
de vil gola menat, bresques de mel?

Feu que aquella amargor, aspre y crudel
mon esperit nit y jorn tinga al devant
y per tastar del càlzer amargant
hont beguéreu per mi, muyra d’anhel.

Purifiqueu mon paladar golós
y cap menjar ja delitós me sia,
la beguda esmentant que haguéreu Vós.

Oh! Baldament m’arbore la fam mia,
fent-me glatir sens treva concirós
tan sols per lo convit d’Eucaristia.
                                                                    15 setembre.



_________________________________
Pàgina 13: Sonet VII
Pàgina 13 Sonet VII
VII

De la rabiosa vibra de la enveja
lliureu-ne, bon Jesús, mon pobre cor;
anegau-lo en les aygües de l’amor
envers mon pròxim, d’odi fent neteja.

Abrusa’l caritat hont guspireja
son forn ruent, cremant de son ardor;
al pròxim com a mi ayme, Senyor,
y·ls béns de qu`pe·l doteu ab goig els veja.

Baldament que mon cor ab foch encés
d’amor de caritat, tant s’enardís
dintre l’incendi de ses flames pres:

que en delícies bleixant de Paradís,
de tendresa una espurna m’hi prengués
del que abrusava al Serafí d’Assís.

                         16 setembre.


__________________________________
Pàgina 14: Sonet VIII 
Pàgina 14 Sonet VIII
VIII

Quin dol ha estat, Jesús, la vida mia
fill pròdich vagabund, ben lluny de Vós,
quan vostre clam de llàstima amorós
en mon cor com en penya hi rebotia.

Quin greu dolor, Jesús, quina agonia
ara me’l nua aytal recort afrós!
De ma vida hi fonia·l mellor tros,
com ploraré los dons que hi malmetia?

Oh, caritat activa! Esperoneu-me
per fer vostre voler sens treva obrant,
y·l temps que he verganyat recobrar deu-me.

Y si per fer-ho, massa·m va mancant
–Oh, dolc Jesús!– aquell perdó doneu-me
que al bon lladre salvà l’últim instant.

                                                                                                              22 setembre.

__________________________________
Pàgina 15: Pàgina de guarda
Pàgina 15 GUARDA
























__________________________________
Pàgina 16: Contraportada
Pàgina 16 CONTRAPORTADA























__________________________________
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s